baldintza subjektiboak

itsas handiak ahoa zabal
portutik urrun irtenda
mundu berririk ez dago eta
loturik hobe omen da
halere bihotz duenak badu
barkua non bete berba
 
arruta sarri huts egin ohi dut
oker zuzenduta lema
ahula baita bizi-faroa
argitzen duen linterna
halere garaiz ikasi nuen
barkua non bete berba
 
orratza galduta nork dezake
portu onean azerta
laguna uste nuenak maiz du
nire kontra jo alerta
halere beti aurkitu ohi dut
barkua non bete berba
 
munduko zazpi putzu gaziak
ez dira inoiz ur bera
gu garamatzan ontziak orain
gorria dakar ubera
halere jator eskaintzen dizut
nik barkua bete berba
 
hautsiko zaigu erdiko masta
urratuko zaigu bela
beldurrak digu bilakatuko
ahoa hitzen logela
halere ez dut galtzen utziko
nik barkua bete berba
 
itsas hondotik datorren baga
harkaitzak lezake ema
inoiz isilduko ez nautenik
ez dezaket zinez berma
halere beti ekarriko dut
nik barkua bete berba

condiciones subjetivas

grande es la boca del mar
cuando nos alejamos del puerto
dicen que no hay nuevos mundos
y se nos recomienda no partir
pero quien tiene corazón sabe
dónde cargar su barco de palabras

a menudo erré la ruta
no dominé el timón
porque es débil la linterna
que ilumina la costa de la vida
pero a tiempo aprendí
dónde cargar mi barco de palabras

quien ayer creí amigo
contra mí grita alerta
no llegarás a buen puerto
si pierdes el norte
pero siempre he encontrado
dónde cargar mi barco de palabras

los siete pozos del mundo
nunca son el mismo agua
roja es la estela
de la nave que nos lleva
pero con nobleza te ofrezco
un barco cargado de palabras

se nos romperá el palo mayor
se nos rasgará el velamen
el espanto hará de nuestra boca
dormitorio de la voz
pero nunca dejaré que se pierda
mi barco cargado de palabras

la roca suele calmar
la ola que viene del fondo
no puedo asegurarte
que nunca me harán callar
pero siempre traeré
mi barco cargado de palabra

conditions sujectives

la bouche de la mer est grande
lorsqu’on s’éloigne du port
on dit qu’il n’y a point
de nouveaux mondes
or ceux ayant un coeur savent
où charger leur bateaux de paroles

j’ai souvent manqué ma routeet
mal tenu ma barre
car faible est la lanterne
du phare de la vie
mais j’ai appris à temps
où charger mon bateau de paroles

qui j’estimais en tant qu’à ami
crie contre moi alerte
ça ne mène pas à bon port
que de perdre le nord
mais j’ai toujours trouvé
où charger mon bateau de paroles

les septs puits salées du monde
ne portent jamais la même eau
rouge est le sillage
du navire qui nous conduit
or je t’offre avec noblesse
un bateau chargé de paroles

le mât se cassera
les voiles se déchireront
l’épouvante transformera nos bouches en dortoirs de voix
mais jamais je ne permettrai la perte de mon bateau chargé de paroles

le rocher a tendance à calmer
les vagues et lames de fond
je ne peux pas t’assurer
que personne jamais ne me fera taire
mais je porterai toujours
mon bateau chargé de paroles

condicions subjetives

gran és la boca del mar
quan ens allunyem del port
diuen que no hi ha nous mons
i se'ns recomana no partir
però qui té cor sap on carregar
el seu vaixell de paraules

sovint vaig errar la ruta
no vaig dominar el timó
perquè és feble la llanterna
que il·lumina la costa de la vida
però a temps vaig aprendre
on carregar el meu vaixell de paraules

qui ahir vaig creure amic
contra mi crida alerta
no arribaràs a bon port
si perds el nord
però sempre he trobat
on carregar el meu vaixell de paraules

els set pous del món
mai són el mateix aigua
vermella és l'estela de la nau
que en porta
però amb noblesa t'ofereixo
un vaixell carregat de paraules

se'ns trencarà el pal major
se'ns esquinçarà el velam
l'espant farà de la nostra boca dormitori de la veu
però mai deixaré que es perdi
el meu vaixell carregat de paraules

la roca acostuma a calmar
la onada que ve del fons
no puc assegurar-te que
mai em faran callar
però sempre portaré
el meu vaixell carregat de paraules

condicións subxectivas

grande é a boca do mar
cando nos afastamos do porto
din que non hai novos mundos
e recoméndasenos non partir
pero quen ten corazón sabe
onde cargar o seu barco de palabras

a miúdo errei a ruta
non dominei o temón
porque é débil a lanterna
que ilumina a costa da vida
pero a tempo aprendín
onde cargar o meu barco de palabras

quen onte crin amigo
contra min grita alerta
non chegarás a bo porto
se perdes o norte
pero sempre atopei
onde cargar o meu barco de palabras

os sete pozos do mundo
nunca son a mesma auga
vermello é o ronsel
da nave que nos leva
pero con nobreza ofrézoche
un barco cargado de palabras

romperásenos o pau maior
resgarásenos o velame
o espanto fará da nosa boca
dormitorio da voz
pero nunca deixarei que se perda
o meu barco cargado de palabras

a roca adoita acougar
a ola que vén do fondo
non podo asegurarte
que nunca me farán calar
pero sempre traerei o meu barco
cargado de palabras

subjective conditions

wide is mouth of the big sea
when far out from the port
there's no new world
and it seems better to be moored
however those with heart have
a place to load up their boat with words

i often go off-track
having misdirected the rudder
because weak is the lantern
that kindles the lighthouse of life
however i learned just in time
where to load up my boat with words

having lost the compass who can
find the right port
my so-called friend
has often sounded the alarm against me
however i usually always find
a place to load up my boat with words

the seven salty wells of the world
never hold the same water
red is the wake
of the boat that carries us now
however i kindly offer you
the boat i've loaded up with words

the main-mast will break
the sail will tear
fear will render
our mouths the bedroom of words
however i won't lose
the boat i've loaded up with words

the rock may tame
the wave from the depths of the sea
i cannot really ensure
that they will never silence me
however i will always bring
the boat i've loaded up with words